Naara, Txell i Júlia

Hola princeses! Com esteu? Segur que esteu bé, tan guapes i rialleres com sempre! Ja sabeu que els tiets hem marxat a Àfrica, a un país que es diu Angola, i que està molt lluny de Barcelona, però pensem molt en vosaltres. Ens encantaria que poguéssiu venir aquí amb nosaltres uns dies, però per venir a Angola us heu de posar cinc vacunes com a mínim i pagar molts diners pel bitllet d'avió, així que potser haureu d'esperar un temps per venir. Sigui com sigui, els tiets anirem a veure-us el més aviat possible, que tenim moltes ganes!

Hi ha tantes coses que us volem explicar!

Naara:

Aquí tothom té la pell de color marró molt fosc, som molt poquets els que tenim la pell blanca. Saps per què? Perquè aquí sempre fa calor i fa molt sol, i si tinguessin la pell clara com nosaltres es cremarien massa sovint. Els nens i nenes ens miren amb molta curiositat perquè som molt diferents a ells. I és veritat, som súper diferents! Aquí els bebés no van mai amb cotxets, les seves mares els porten a les esquenes agafats amb un mocador gran, com si fossin motxilles. Hi ha dones que no porten bolso, totes les coses que necessiten les porten al cap! Algunes dones porten fruita per vendre dins d'uns cistells, d'altres porten ous, i avui hem vist a una dona que portava tres o quatre gallines vives! Hem rigut molt. Les nenes porten pentinats molt xulis i sempre amb gomes de colors, queden molt bé amb el cabell tan negre que tenen.

La part trista és que hi ha molta gent pobre, i encara que ens agradaria, és impossible ajudar a tothom. El tiet sempre dóna aigua als nens que juguen a futbol amb ell, i quan portem un entrepà a sobre li donem als que veiem que el necessiten. Per sort, poc a poc les coses es van arreglant, i la majoria de nens ja poden anar a l'escola, així que segurament, quan es facin grans podran treballar i guanyar els seus diners per viure bé. Esperem que tot surti bé!

Txell:

Estic investigant molt però encara no he vist cap nen que mengi micos. El que sí mengen són llengües de vaca, que avui hem vist que al supermercat en tenien, ecs! Aquí es menja coses molt diferents a les que nosaltres coneixem! Tenen una mena de puré de patates que sembla goma, a mi no m'agrada gens, però el tiet en menja de tant en tant. A més, hem de vigilar molt amb tot el que ens fiquem a la boca, ens hem d'assegurar de que estigui tot ben net, sobretot l'aigua. Tot i així, a mi em fa una mica de mal la panxa, he de vigilar més.

Ahir vam anar a passejar aprop del mar, i vam veure dos parcs que segur que t'agradarien! En un dels parcs hi havia un mico que es deia Joan, mira'l a la foto! És un mico força guapo, oi que si? A mi em va agradar un tobogan amb forma de girafa, però no em vaig llençar perquè feia molta calor i segur que cremava! T'agraden? Segur que sí!

Júlia (Gin, Maties, us necessito!):

El tiets no podem anar a veure't aquests dies perquè hem marxat molt lluny, quan siguis una mica més gran i vegis al tiet per la tele ho entendràs tot!  ;) Hem agafat un avió molt gran, com els que li agraden al papa, que ha volat durant molta estona per arribar a un país que es diu Angola. Aquí les persones tenen la pell de color marró fosc i fa molta calor. També hi ha animals preciosos com els que has vist al zoo, però aquí viuen lliures dins d'uns parcs naturals ben grans. Hi ha girafes, elefants, hipopòtams i cocodrils! Intentarem anar a veure'ls, i si ho aconseguim, farem fotos i te les ensenyarem. De moment encara no en tenim. El tiet vol veure lleons, però encara que sabem que ja no n'hi ha, ell els busca! Li hauràs d'explicar tu, Ju, que a mi no em creu!

Per cert, ens han dit que ja camines súper bé... moltes felicitats!

Us estimem molt petites, us enviem una abraçada enorme i una muntanya de petons!!

Tiet Joan i Tata Anna